Ingravidesa

A la sèrie Ingravidesa, el cos no apareix com a figura narrativa o simbòlica, sinó com a territori d’exploració perceptiva. En flotar, trenca la lògica habitual del moviment i de la gravetat, i introdueix una pausa dins de la imatge: un instant en què el gest corporal queda aturat i l’espai perd la seva estabilitat.

Els fons monocromàtics intensos reforcen aquesta condició de suspensió. En eliminar les referències espacials, el color es converteix en un entorn envolvent on la figura perd el seu ancoratge gravitacional.

La pintura esdevé així el lloc on la percepció del cos es transforma: alliberat de la gravetat, el cos es converteix en metàfora d’una pausa expandida en l’experiència del temps.